dilluns, 27 de març del 2017

Arqueòlegs del GRESEPIA excaven un complex de trinxeres de la Guerra Civil a Xerta

Durant aquest mes de març, un equip d'arqueòlegs del GRESEPIA ha excavat i posat en valor un complex de trinxeres de la Guerra Civil situat al Barranc dels Fornets, força ben conservat.
Les tasques arqueològiques, que ens han estat encomanades des de l'Ajuntament de Xerta, pretenen dignificar un espai afectat per la Guerra Civil, proper al poble i a la Via Verda, per fer-lo accesible al públic.
Possiblement es tracti d'un complex defensiu construït pel bàndol sollevat per tal de defensar una via d'accés cap als ports des del riu. L'estat de les trinxeres és força bo, i el seu recorregut mostra perfectament com funcionaven aquestes defenses.
Es preveu continuar amb la museïtzació de l'espai, dotant-lo de fàcils accessos i cartelleria adequada per que sigui un al·licient patrimonial més per al municipi.






Publicat per el

dilluns, 6 de març del 2017

Comencem a museïtzar La Cella

El GRESEPIA ha iniciat els treballs de consolidació de les estructures d'hàbitat de l'assentament protohistòric de La Cella de Salou (Tarragonès).
Com a punt de partida d'un projecte que té com a objectiu la consolidació i l'adequació de tot el poblat protohistòric de La Cella de Salou, entre finals de febrer i principis de març els arqueòlegs del GRESEPIA han iniciat les tasques de reconstrucció de l'habitatge B, amb la intenció de fer-lo visitable i comprensible per al públic general.
Es preveu continuar amb les cases A i C, passant posteriorment a la resta de murs descoberts fins ara.





Publicat per el

dimarts, 20 de desembre del 2016

El GRESEPIA finalitza el projecte FECYT Els ibers al descobert / Los íberos al descubierto (FCT-15-10658)

El Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la URV ha conclòs el projecte Els ibers al descobert, cofinançat des de la Fundación Española para la Ciencia y Tecnología (FECYT), del Ministerio de Economía y Competitividad, dirigit a explicar la cultura ibèrica als alumnes d'ESO i batxillerat.
Des del projecte s’han elaborat quatre tallers: El mapa dels Ibers, Desxifra els missatges secrets dels íbers, Saps què menjaven els ibers? i Creure, viure i treballar en època ibèrica, amb l’objectiu que els estudiants coneguin qui eren els habitants del nord-est peninsular abans de l’arribada dels romans.
És així, que entre els dies 12 i 19 de desembre, s’han desenvolupat les proves pilot d’aquests tallers entre els estudiants de secundària de l'IES Jaume I de Salou, amb un gran èxit, i uns resultats força positius.



Publicat per el

dijous, 15 de setembre del 2016

El GRESEPIA porta a terme la 17 campanya d'intervenció arqueològica al jaciment protohistòric de L'Assut

Entre els dies 22 d'agost i 9 de setembre el GRESEPIA ha efectuat la dissetena campanya d'intervenció arqueològica al jaciment de L'Assut. Aquest any els objectius eren consolidar alguns dels espais del jaciment, concretament els edificis A16 i 17, adequant-los i fent-los visibles per al públic. A més s'ha intervingut a la zona del possible accés situat al nord del jaciment, just al costat de la torre T3, per tal de definir arquitectònicament aquest sector de l'assentament, on han aparegut diverses estructures relacionades amb la protecció d'aquest sector, on segurament s'hi ubicava una porta.
Igualment s'ha portat a terme el V curs d'arqueologia de L'Assut, on han participat diversos estudiants procedents de diverses universitats.





Publicat per el

divendres, 15 de juliol del 2016

Comencem a tenir dades sobre la seqüència d'ocupació de l'espai situat davant la catedral de Tortosa

La intervenció arqueològica que es porta a terme entre el carrer Croera i Felip Pedrell avança a bon ritme. Després de delimitar les dues muralles presents al solar, es comencen a diferenciar les fases d’ocupació existents. Fins ara, podem indicar que sota les estructures del XIX s’aixecaven, sense continuïtat constructiva, alguns edificis que podrien datar-se als segle XVI i XVII. A tocar d’aquests, es localitzen, a una cota més alta, nivells islàmics. En quant als murs defensius, cal indicar que la muralla més antiga fou utilitzada amb seguretat en època andalusina, reutilitzant la muralla romana existent en aquest espai. 



Publicat per el

divendres, 1 de juliol del 2016

Continua la intervenció arqueològica davant la catedral de Tortosa

Les intervencions arqueològiques al solar situat davant de la catedral de Tortosa avancen a bon ritme.

Després de dues setmanes d’excavació, s’han localitzat dos trams de muralla, essent la més moderna la que, edificada al segle XIV, tancava la ciutat pel riu. De fet, la seva construcció, que a trams aprofitava l’anterior, va permetre guanyar petits espais a la riba de l’Ebre, que foren ocupats per recintes de funcionalitat diversa.





Publicat per el

divendres, 17 de juny del 2016

S'inicia la tercera fase de les intervencions arqueològiques als solars de davant la Catedral de Tortosa (Baix Ebre)

Els investigadors del GRESEPIA, de la ma de l'spin-off IBER, Arqueologia, Patrimoni i Turisme S.L., han iniciat la tercera fase de les intervencions arqueològiques als solars dels carrers Croera i Felip Pedrell de Tortosa.
Cal recordar que la primera fase va consistir en el seguiment de l'enderroc dels edificis situats en aquesta illa de cases, l'estiu passat, a la que va seguir una segona actuació consistent en una prospecció geomagnètica i uns sondejos manuals, amb l'objectiu de conèixer la importància de les restes arquitectòniques conservades sota terra.
Aquests sondejos van permetre localitzar, entre d'altres restes, dues línies de muralla, una d'època andalusina, possiblement fonamentada sobre l'antiga muralla romana i una altra datada durant el segle XIV, bastida per ordre directa del rei Pere el Cerimoniós, que va permetre guanyar un espai en direcció al riu. També es van documentar diversos murs d'època moderna i medieval, així com una plataforma constructiva d'època romana alt-imperial, possiblement part d'un gran edifici monumental.
La intervenció ha de permetre recuperar la seqüència històrica i urbanística d'aquest sector de la ciutat, i la magnitud de les restes serà el condicionant de l'adequació d'aquest espai urbà.
Publicat per el

dilluns, 18 d’abril del 2016

Participació del GRESEPIA al Congreso Internacional RESCATE

El GRESEPIA, de la ma d'Ivan Cots, Marc Prades i Helena Sardà, va estar present al Congreso Internacional RESCATE Del Registro Estratigráfico a la Sociedad del Conocimiento: El Patrimonio Arqueológico como Agente de Desarrollo Sostenible (Ciudad y Territorio), celebrat a Còrdova entre l'11 i el 14 d'aquest mes, a través de la presentació de dos pòsters sobre alguns treballs efectuats a La Cella de Salou (Tarragonès) i a L'Assut de Tivenys (Baix Ebre), i una comunicació sobre el jaciment de La Gessera (Caseres, Terra Alta), explicant el procés de recuperació del lloc que vam efectuar durant 2014.









Publicat per el

dissabte, 16 d’abril del 2016

Visita a la Cova de la Font Major de l'Espluga de Francolí amb els assistents al III Seminari de Protohistòria Mediterrània

Els assistents al III Seminari de Protohistòria Mediterrània "Creences i més enllà en època ibèrica: el món de la mort i el culte a les coves", van poder visitar el dia 6 d'abril la Cova de la Font Major d'Espluga de Francolí, de la mà del millor guia possible: el professor de la URV Antoni Carreras.

Publicat per el

diumenge, 20 de març del 2016

III SEMINARI DE PROTOHISTÒRIA MEDITERRÀNIA

Amb el títol "Creences i més enllà en època ibèrica: el món de la mort i el culte a les coves", els dies 5 i 6 d'abril el GRESEPIA, amb la col·laboració de Coves de l'Espluga de Francolí, desenvoluparà el III Seminari de Protohistòria Mediterrània. Aquest any, les sessions se celebraran el dia 5 a la Facultat de Lletres de la URV i el dia 6 a l'Auditori Carulla Font de l'Espluga de Francolí. En finalitzar les conferències es farà una visita a la Cova de la Font Major, on el segle passat Salvador Vilaseca hi va localitzar un espai de culte protohistòric.
Publicat per el

dimarts, 1 de març del 2016

La URV i l'Ajuntament de Salou signen un conveni de col·laboració per continuar els treballs al jaciment arqueològic de La Cella

Aquest dijous 18 de febrer, l'ajuntament de Salou i la URV han signat un conveni de col·laboració en temes de patrimoni, un dels punts principals del qual és la continuació dels treballs al jaciment arqueològic de La Cella, on hi treballa el GRESEPIA des de l'any 2010. Durant 2016 i 2017 es preveu iniciar els treballs de consolidació del jaciment, així com la continuació de les intervencions arqueològiques a l'espai obert durant el segon semestre de 2015.
Publicat per el

divendres, 19 de febrer del 2016

Tesi doctoral de Ramon Ferré, investigador del GRESEPIA

Aquest dimecres, 10 de febrer, Ramon Ferré Anguix ha llegit la seva Tesi Doctoral, D'Hibera a Dertosa. Ciutat i territori al baix Ebre entre els segles III a.n.E. i III d.n.E. La nota atorgada pel tribunal ha estat la màxima possible: excel·lent cum laude. Ja tenim un nou doctor a l'equip!
Publicat per el
Subscriure's a: Missatges (Atom)

PUBLICACIONS

Llibres i articles publicats pel GRESEPIA

Llibres

Llibres
L'any 2003 es publicà, per Arola Editors, el llibre L'Assentament Ibèric de Les Planetes Tortosa, Baix Ebre "Viure vora el riu durant la protohistòria¨.
El treball presentat conclou el procés d'investigació que l'àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili, en col.laboració amb l'empresa Cota 64, va iniciar l'any 1996 al jaciment arqueològic de Les Planetes, un poblat ibèric situat a la pedania de Bítem, al terme municipal de Tortosa, fins l'any 1999.

CITERIOR (I, II, III, IV, V)

Participació en actes científics

Participació a la reunió DE LA CUINA A LA TAULA. IV REUNIÓ D’ECONOMIA EN EL PRIMER MIL·LENI AC. CAUDETE DE LAS FUENTES (València) 22 i 23 D'OCTUBRE DE 2009.
Presentant el pòster DEL BOL AL PLAT. CANVIS EN ELS HÀBITS ALIMENTARIS I DIFERÈNCIES EN ELS ESTILS DE CONSUM AL CURS INFERIOR DE L’EBRE (ss. VII-VI anE).
Samuel Sardà; David Bea; Jordi Diloli; Ramon Ferré; Elisa Guirao; Jordi Vilà (GRESEPIA).

Els conjunts ceràmics del curs inferior de l’Ebre, evidencien al llarg de la Primera Edat del Ferro una clara ampliació i diversificació dels serveis de vaixella. Entre aquestes modificacions s’inclou la presència habitual dels plats carenats de vora exvasada, un tipus que es recolza habitualment a sobre d’un peu alt; un tret que li confereix un aspecte molt característic entre el conjunt d’elements destinats al consum dels sòlids.
L’aparició d’aquest tipus de plats pensem que s’ha de posar en relació tant amb la pràctica de nous hàbits alimentaris com amb les estratègies destinades a remarcar les primeres diferències en els estils de consum, quelcom que ens obliga a valorar no només la seva utilització en els àpats domèstics, sinó també el seu ús eventual en certes celebracions de caràcter excepcional.


Participació al VIIeme CONGRES DES ETUDES PHENICIENNES ET PUNIQUES, Hammamet (Tunísia), 10-14 de novembre 2009.
« La présence phénicienne sur la cote occidentale algérienne: un approche de la question ».
B. Boussadia (Laboratoire d’Archéologie de l’Université d’Alger) ; J. Diloli, D. Bea, S. Sardà (GRESEPIA).

Dès le 2007, le Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de l’Université Rovira i Virgili de Tarragone, collabore activement avec l'Institut d'Archéologie de L'Université d'Alger dans le projet de prospection de la zone côtière du wilaya de Mostaganem, avec l'objectif de localiser les sites archéologiques existants dans cette région. Dans ce cadre, on essaie de distinguer spécialement les installations préromaines, avec l'intention de ressortir la présence phénicienne et son influence sur les communautés autochtones, ainsi que les relations entre la côte occidentale algérienne et la Péninsule Ibérique durant la Protohistoire. Un fruit de cette collaboration a été la localisation de céramiques d'origine phénicienne (amphore T-10.1.2.1) originaires de la Péninsule Ibérique, dans les sites de Hadjadj, Le Djaaliya, Qiza ou Clovis, facteur qui modifie les données existantes actuellement, que présentait la côte de Mostaganem dépeuplée jusqu'à bien avancée l'époque impériale romaine.

« Arquitectura, banquete y expresión de poder : el caso del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona) ».
D. Bea, J. Diloli, S. Sardà (GRESEPIA).

Situado en el nordeste de la Península Ibérica, el recinto de Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Tarragona, Cataluña) (580-550 anE) es uno de los yacimientos que ofrece mejores posibilidades de trabajo a la hora de evaluar el peso de las influencias orientalitzantes en los procesos sociales que conducirán a la emergencia de las primeras élites. El yacimiento está integrado por un único edificio, aislado y arquitectónicamente ostentoso, que concentra una significativa presencia de elementos de marcado carácter litúrgico (kernoi, altares móviles, vajilla inspirada en modelos fenicios, ánforas vinarias), indicando muy probablemente la existencia de un centro diferencial con unas funciones especializadas, que parecen estar claramente vinculadas al control de los ciclos cerimoniales y a las estrategias de promoción social que ofrece la gestión de los rituales de comensalidad.

Activitats de difusió

L’origen d’aquestes actuacions sorgeix de la realització d’activitats integradores en l’àrea d’acció, a un púbic general, no especialitzat, per tal de proporcionar una visió general de la vida i les costums durant la Protohistòria, i més concretament, com seria la vida quotidiana en el poblat ibèric de l’Assut.

Aquestes han estat destinades sempre als habitants de Tivenys, ja que sempre em tingut el criteri de fer entenedores les dades que els arqueòlegs extreuen de les seves investigacions.

Algunes d’aquestes activitats que es poden destacar són:

* Xerrades, on s’ha anat fent públic els resultats obtinguts al jaciment, aquesta activitat s’ha portat a terme els any 2001, 2003 i 2004.

* Recreacions històriques, on l’equip ha representat diferents aspectes de la vida del poblat. En concret l’any 2004 es va representar un intercanvi comercial, per subratllar la importància del riu com a via de comunicació; l’any 2005 es va representar un ritual funerari.

* L'any 2005, també es va realitzar un petit tast de gastronomia ibèrica.

* L’any 2006 es va realitzar L’exposició: El poblat ibèric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre). On es plasmaven les últimes troballes i una explicació de caire genèrica sobre la vida dels ibers.

* L’any 2010 vam mostrar els resultats dels treballs efectuats a L'Assut des de l'inici de la nostra activitat al jaciment amb l'exposició: 10 anys de L’Assut. Hi presentàvem la feina feta de forma didàctica.

* S’han portat a terme diverses jornades de portes obertes, concretament als anys 2002, 2003, 2004, 2007, 2008, 2009 i 2010. En totes aquestes jornades sempre s’ha realitzat una visita guiada pel jaciment de la mà dels nostres arqueòlegs de l’equip.

* L’any 2003 es va realitzar una exposició del jaciment de Les Planetes prèviament excavat per l’equip, amb la mateixa finalitat que hem comentat abans, donar a conèixer els descobriments arqueològics i difondre coneixements generals sobre els ibers d’aquest territori.

* També s’han realitzat diverses visites pel riu per als estudiants que col·laboren a les excavacions programades, per que comprenguin la seva importància en la connexió dels jaciments que s’ubiquen a la vora del riu.

Totes aquestes actuacions serveixen com a punt de partida del nostre projecte. La bona acollida i la participació per part dels habitants de Tivenys ens ha animat a continuar endavant. Creiem que pot ser beneficiós per la localitat comptar amb un equipament didàctic d'aquestes característiques.

En el context de les excavacions portades a terme a la localitat de Vilalba dels Arcs al jaciment del Turó del Calvari, es va portar a terme una vegada acabats els treballs arqueològics, l’adequació i musealització de les restes per tal de ser visitades, que incloïen tant la consolidació com la senyalització del jaciment.

Dins d’aquest marc, es va realitzar una exposició temporal exposant els treballs i els resultats arqueològics i les principals troballes (Turó del Calvari. Deus i Pagesos, Agost de 2006), també dirigit als habitants de la localitat.

Tanmateix, seguint la mateixa línia i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa i lligat a la celebració de les Jornades de la Cultura Jueva, l’equip ha realitzat visites al call jueu de la ciutat i ha realitzat diverses activitats, com recreacions i ambientacions històriques (setembre de 2005 i 2006).

Fotografies de les Exposicions i les Activitats Culturals

Fotografies de les Exposicions i les Activitats Culturals
Exposició de l’Assentament Ibèric de “Les Planetes” (Tortosa, Baix Ebre), setembre, 2003

Consolidació i musealització del Turó del Calvari de Vilalva dels Arcs, 2004-05

Tast de gastronomia ibèrica, Tivenys, agost 2005

Recreació històrica d’un intercanvi comercial a Tivenys, setembre 2004

Recreació teatral del viatge d'Ibrahim Ibn Yaqub, jueu tortosí, setembre 2005

Recreació d'un Ritual Funerari a Tivenys, 2005

Exposició "Turó del Calvari", Vilalba dels Arcs, agost 2006

Exposició del "Poblat ibèric de l’Assut", Tivenys, setembre - octubre de 2006

Extracció columna Assut

Audiovisuals