divendres, 16 de maig del 2014

Visita del prof. Dr. Peter F. Biehl, de la University of New York at Buffalo a la Cella

El dijous 15 de maig, el Dr. Peter F. Biehl, professor del Department of Anthropology, de la State University of New York at Buffalo, director de les excavacions a Çatal Höyük (Turquia), ens va visitar a La Cella. El Dr. Biehl, director del Institute for European and Mediterranean Archaeology, ha fet una estada a la Universitat Rovira i Virgili, durant la qual s'ha reunit amb investigadors del GRESEPIA.


dissabte, 19 d’abril del 2014

El GRESEPIA preveu intervenir a La Gessera durant l'estiu de 2014.

100 anys després de l'excavació efectuada a La Gessera per l'Institut d'Estudis Catalans, sota la direcció del Dr. Pere Bosch Gimpera, el GRESEPIA intervendrà, amb els permisos pertinents del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, al paradigmàtic jaciment protohistòric durant els mesos de juny i juliol de 2014. El projecte preveu la "reexcavació" de l'assentament i la seva salvaguarda: restauració i consolidació de les estructures i senyalització dels accessos i explicació del monument.
Aquesta actuació, sol:licitada per l'Ajuntament de Caseres, s'inclou en un pla de recuperació dels espais patrimonials del municipi amb la intenció de socialitzar-los, i s'efectua a través d'un conveni entre l'Ajuntament de Caseres i la Universitat Rovira i Virgili.




Intervencions a La Cella (Salou, Tarragonès)

Les excavacions arqueològiques al jaciment ibèric de La Cella continuen a bon ritme. S'han localitzat àmbits nous, que reprodueixen l'urbanisme ja conegut, i s'han definit diversos espais de distribució que comunicarien els recintes. El jaciment, conjuntament amb Tarrakon, controlaria l'espai que defineix l'actual badia de Tarragona. Possiblement el comerç seria un dels principals recursos econòmics del poblat, com ho denota la varietat i quantitat de recipients ceràmics procedents de diversos indrets mediterranis que s'hi han localitzat.


dijous, 3 d’abril del 2014

I Seminari de Protohistòria Mediterrània

El I Seminari de Protohistòria Mediterrània, amb el títol “IBERS I PÚNICS. LA PRESÈNCIA CARTAGINESA A LA VALL DE L’EBRE”, s'ha celebrat amb èxit a la Universitat Rovira i Virgili entre els dies 1 i 2 d'abril de 2014, amb una excel·lent participació de públic.
Les conferències impartides pels Drs. Arturo Oliver, Joan Ramón, David Asensio i Jaume Noguera han estat força interessants, oferint un estat de la qüestió actualitzat sobre el tema tractat. El Seminari s'ha completat amb una visita al jaciment arqueològic de La Cella, on treballa actualment el GRESEPIA.



dimarts, 18 de març del 2014

VII campanya d'excavacions a Los Morrones 1. Cortes de Arenoso, Castelló

Per als que esteu interessats en participar en la VII campanya d'excavacions al jaciment protohistòric de Los Morrones 1, consulteu aquest document clicant aquí.


diumenge, 16 de març del 2014

Els dies 1 i 2 d'abril, a la Sala de Graus del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili el GRESEPIA ha organitzat el I SEMINARI DE PROTOHISTÒRIA MEDITERRÀNIA: “IBERS I PÚNICS. LA PRESÈNCIA CARTAGINESA A LA VALL DE L’EBRE”, amb el següent programa:

1 d’abril:
17:00 Presentació.
17:15 a 18:15 Dr. Arturo Oliver: La presència cartaginesa entre el riu Palància i l'Ebre, un territori per al zenit i per a l'ocàs
18:30 a 19:30 Dr. Jaume Noguera: És possible identificar la presència de tropes cartagineses al nord del riu Ebre a l'inici de la Segona Guerra Púnica?
2 d’abril:
9:15 a 10:15 Sr. David Asensio: L'impacte púnic entre les comunitats ibèriques de la costa catalana i Les Terres de l'Ebre (segles VI-III aC.)
10:30 a 11:30 Dr. Joan Ramon: Eivissa durant i després de la Segona Guerra Púnica
12:00 a 14:00 Visita al poblat ibèric de La Cella. GRESEPIA.
16:30 a 18:30 Taller de materials. Sr. David Asensio i Dr. Joan Ramon
19:00 Clausura

divendres, 7 de març del 2014

El GRESEPIA torna a excavar a La Cella de Salou

Durant la primera setmana de març hem reprès les excavacions al poblat ibèric de La Cella.
L'estudi dels materials efectuat fins ara ens indica un possible inici de l'ocupació de l'indret durant el segle IV anE, perdurant fins a finals del III/inicis del II anE.
Cal destacar que La Cella, per la seva situació a la vora del mar, controlant pel sud l'accés a la badia de Tarragona, fou un important punt comercial, amb un port que rebia productes de tota la Mediterrània, especialment de l'illa d'Eivissa.
Si esteu interessats en fer una visita comentada al jaciment, mentre es fa la intervenció arqueològica, podeu escriure a gresepia@gmail.com i deixar les vostres dades. Fins al maig, els darrers divendres de cada mes, entre les 12:00 i les 14:00, us oferim la possibilitat de conèixer aquest important jaciment kessetà.



dimarts, 24 de desembre del 2013

diumenge, 22 de desembre del 2013

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL POBLAT IBÈRIC DE LA CELLA (SALOU, TARRAGONÈS)

El 18 de desembre hem finalitzat la quarta campanya d’intervencions arqueològiques a La Cella, amb uns resultats que confirmen la importància del poblat dins de l’organització territorial de la Cossetània Occidental. Format per cases de gran tamany, l’assentament va arribar al seu màxim esplendor durant el segle III anE, essent abandonat pacíficament la centúria següent, durant la reestructuració política i econòmica imposada per Roma als territoris conquerits a la Península Ibèrica.

La Cella destaca per la seva arquitectura i pels materials d’importació que s’han recuperat fins ara, que confirmen les bones relacions dels ibers d’aquesta regió amb els comerciants ebussitans, fins i tot després de la victòria romana a la Segona Guerra Púnica.  










dimarts, 3 de desembre del 2013

CONGRESO INTERNACIONAL PALACIOS PROTOHISTÓRICOS EN EL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL

Entre el 25 i el 27 de novembre de 2013 s’ha celebrat a Jaén el CONGRESO INTERNACIONAL PALACIOS PROTOHISTÓRICOS EN EL MEDITERRÁNEO OCCIDENTAL, organitzat per la Universitat de Jaén.
Els Drs. Jordi DIloli i David Bea han estat convidats a participar-hi amb la ponència “Del Turó del Calvari a la Torre T-3 de l’Assut. Poder y Arquitectura en el bajo Ebro entre los siglos VII y V anE”.

Durant el Congrés s’ha investit Dr. Honoris Causa per la Universidad de Jaén al professor M. Torelli.
Finalitzat el congrés vam poder visitar el jaciment de Puente Tablas, on s'han efectuat diverses descobertes a la zona de la porta del poblat que mostren la sacralitat de l'accés, on s'hi efectuaria una cerimònia religiosa que associaria al príncep del poblat amb una deessa, la imatge de la qual ha estat recuperada a l'assentament. Aquest ritus s'efectuava en un moment concret de l'any, just a la sortida del sol que incidia sobre la imatge de la deïtat, situada just a l'entrada. El professor M. Pérez ha efectuat els treballs arqueoastronòmics al jaciment.

dilluns, 28 d’octubre del 2013

XXXIVe RENCONTRES INTERNATIONALES D’ARCHÉOLOGIE ET D’HISTOIRE D’ANTIBES

El GRESEPIA ha participat als XXXIVe RENCONTRES INTERNATIONALES D’ARCHÉOLOGIE ET D’HISTOIRE D’ANTIBES, a França.
Jordi Diloli i David Bea, de la URV, Brahim Boussadia de l'Université d'Alger II i Samuel Sardà de la UPF han participat al Congrés internacional d'Antibes amb la conferència "Les établissements humains littoraux de la basse vallée de Chlef (Algérie), depuis le premier âge du fer jusqu’à la période musulmane", mostrant alguns dels resultats assolits al projecte portat a terme entre 2008 i 2011 a Algèria.


PUBLICACIONS

Llibres i articles publicats pel GRESEPIA

Llibres

Llibres
L'any 2003 es publicà, per Arola Editors, el llibre L'Assentament Ibèric de Les Planetes Tortosa, Baix Ebre "Viure vora el riu durant la protohistòria¨.
El treball presentat conclou el procés d'investigació que l'àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili, en col.laboració amb l'empresa Cota 64, va iniciar l'any 1996 al jaciment arqueològic de Les Planetes, un poblat ibèric situat a la pedania de Bítem, al terme municipal de Tortosa, fins l'any 1999.

CITERIOR (I, II, III, IV, V)

Participació en actes científics

Participació a la reunió DE LA CUINA A LA TAULA. IV REUNIÓ D’ECONOMIA EN EL PRIMER MIL·LENI AC. CAUDETE DE LAS FUENTES (València) 22 i 23 D'OCTUBRE DE 2009.
Presentant el pòster DEL BOL AL PLAT. CANVIS EN ELS HÀBITS ALIMENTARIS I DIFERÈNCIES EN ELS ESTILS DE CONSUM AL CURS INFERIOR DE L’EBRE (ss. VII-VI anE).
Samuel Sardà; David Bea; Jordi Diloli; Ramon Ferré; Elisa Guirao; Jordi Vilà (GRESEPIA).

Els conjunts ceràmics del curs inferior de l’Ebre, evidencien al llarg de la Primera Edat del Ferro una clara ampliació i diversificació dels serveis de vaixella. Entre aquestes modificacions s’inclou la presència habitual dels plats carenats de vora exvasada, un tipus que es recolza habitualment a sobre d’un peu alt; un tret que li confereix un aspecte molt característic entre el conjunt d’elements destinats al consum dels sòlids.
L’aparició d’aquest tipus de plats pensem que s’ha de posar en relació tant amb la pràctica de nous hàbits alimentaris com amb les estratègies destinades a remarcar les primeres diferències en els estils de consum, quelcom que ens obliga a valorar no només la seva utilització en els àpats domèstics, sinó també el seu ús eventual en certes celebracions de caràcter excepcional.


Participació al VIIeme CONGRES DES ETUDES PHENICIENNES ET PUNIQUES, Hammamet (Tunísia), 10-14 de novembre 2009.
« La présence phénicienne sur la cote occidentale algérienne: un approche de la question ».
B. Boussadia (Laboratoire d’Archéologie de l’Université d’Alger) ; J. Diloli, D. Bea, S. Sardà (GRESEPIA).

Dès le 2007, le Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de l’Université Rovira i Virgili de Tarragone, collabore activement avec l'Institut d'Archéologie de L'Université d'Alger dans le projet de prospection de la zone côtière du wilaya de Mostaganem, avec l'objectif de localiser les sites archéologiques existants dans cette région. Dans ce cadre, on essaie de distinguer spécialement les installations préromaines, avec l'intention de ressortir la présence phénicienne et son influence sur les communautés autochtones, ainsi que les relations entre la côte occidentale algérienne et la Péninsule Ibérique durant la Protohistoire. Un fruit de cette collaboration a été la localisation de céramiques d'origine phénicienne (amphore T-10.1.2.1) originaires de la Péninsule Ibérique, dans les sites de Hadjadj, Le Djaaliya, Qiza ou Clovis, facteur qui modifie les données existantes actuellement, que présentait la côte de Mostaganem dépeuplée jusqu'à bien avancée l'époque impériale romaine.

« Arquitectura, banquete y expresión de poder : el caso del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona) ».
D. Bea, J. Diloli, S. Sardà (GRESEPIA).

Situado en el nordeste de la Península Ibérica, el recinto de Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Tarragona, Cataluña) (580-550 anE) es uno de los yacimientos que ofrece mejores posibilidades de trabajo a la hora de evaluar el peso de las influencias orientalitzantes en los procesos sociales que conducirán a la emergencia de las primeras élites. El yacimiento está integrado por un único edificio, aislado y arquitectónicamente ostentoso, que concentra una significativa presencia de elementos de marcado carácter litúrgico (kernoi, altares móviles, vajilla inspirada en modelos fenicios, ánforas vinarias), indicando muy probablemente la existencia de un centro diferencial con unas funciones especializadas, que parecen estar claramente vinculadas al control de los ciclos cerimoniales y a las estrategias de promoción social que ofrece la gestión de los rituales de comensalidad.

Activitats de difusió

L’origen d’aquestes actuacions sorgeix de la realització d’activitats integradores en l’àrea d’acció, a un púbic general, no especialitzat, per tal de proporcionar una visió general de la vida i les costums durant la Protohistòria, i més concretament, com seria la vida quotidiana en el poblat ibèric de l’Assut.

Aquestes han estat destinades sempre als habitants de Tivenys, ja que sempre em tingut el criteri de fer entenedores les dades que els arqueòlegs extreuen de les seves investigacions.

Algunes d’aquestes activitats que es poden destacar són:

* Xerrades, on s’ha anat fent públic els resultats obtinguts al jaciment, aquesta activitat s’ha portat a terme els any 2001, 2003 i 2004.

* Recreacions històriques, on l’equip ha representat diferents aspectes de la vida del poblat. En concret l’any 2004 es va representar un intercanvi comercial, per subratllar la importància del riu com a via de comunicació; l’any 2005 es va representar un ritual funerari.

* L'any 2005, també es va realitzar un petit tast de gastronomia ibèrica.

* L’any 2006 es va realitzar L’exposició: El poblat ibèric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre). On es plasmaven les últimes troballes i una explicació de caire genèrica sobre la vida dels ibers.

* L’any 2010 vam mostrar els resultats dels treballs efectuats a L'Assut des de l'inici de la nostra activitat al jaciment amb l'exposició: 10 anys de L’Assut. Hi presentàvem la feina feta de forma didàctica.

* S’han portat a terme diverses jornades de portes obertes, concretament als anys 2002, 2003, 2004, 2007, 2008, 2009 i 2010. En totes aquestes jornades sempre s’ha realitzat una visita guiada pel jaciment de la mà dels nostres arqueòlegs de l’equip.

* L’any 2003 es va realitzar una exposició del jaciment de Les Planetes prèviament excavat per l’equip, amb la mateixa finalitat que hem comentat abans, donar a conèixer els descobriments arqueològics i difondre coneixements generals sobre els ibers d’aquest territori.

* També s’han realitzat diverses visites pel riu per als estudiants que col·laboren a les excavacions programades, per que comprenguin la seva importància en la connexió dels jaciments que s’ubiquen a la vora del riu.

Totes aquestes actuacions serveixen com a punt de partida del nostre projecte. La bona acollida i la participació per part dels habitants de Tivenys ens ha animat a continuar endavant. Creiem que pot ser beneficiós per la localitat comptar amb un equipament didàctic d'aquestes característiques.

En el context de les excavacions portades a terme a la localitat de Vilalba dels Arcs al jaciment del Turó del Calvari, es va portar a terme una vegada acabats els treballs arqueològics, l’adequació i musealització de les restes per tal de ser visitades, que incloïen tant la consolidació com la senyalització del jaciment.

Dins d’aquest marc, es va realitzar una exposició temporal exposant els treballs i els resultats arqueològics i les principals troballes (Turó del Calvari. Deus i Pagesos, Agost de 2006), també dirigit als habitants de la localitat.

Tanmateix, seguint la mateixa línia i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa i lligat a la celebració de les Jornades de la Cultura Jueva, l’equip ha realitzat visites al call jueu de la ciutat i ha realitzat diverses activitats, com recreacions i ambientacions històriques (setembre de 2005 i 2006).

Fotografies de les Exposicions i les Activitats Culturals

Fotografies de les Exposicions i les Activitats Culturals
Exposició de l’Assentament Ibèric de “Les Planetes” (Tortosa, Baix Ebre), setembre, 2003

Consolidació i musealització del Turó del Calvari de Vilalva dels Arcs, 2004-05

Tast de gastronomia ibèrica, Tivenys, agost 2005

Recreació històrica d’un intercanvi comercial a Tivenys, setembre 2004

Recreació teatral del viatge d'Ibrahim Ibn Yaqub, jueu tortosí, setembre 2005

Recreació d'un Ritual Funerari a Tivenys, 2005

Exposició "Turó del Calvari", Vilalba dels Arcs, agost 2006

Exposició del "Poblat ibèric de l’Assut", Tivenys, setembre - octubre de 2006

Extracció columna Assut

Audiovisuals