El proper 24 de maig, a les 11:00, al Saló d'Actes de la Facultat de Lletres del Campus Catalunya de la URV,
David Bea Castaño, membre del GRESEPIA, presentarà la seva Tesi Doctoral, amb el títol
Poder, Arquitectura i Complexitat Social. Formes polítiques al curs inferior de l'Ebre durant la protohistòria.
El tribunal estarà format per a Dra. Núria Rafel, de la UdL, el Dr. Pierre Moret, de l'Université Toulouse-Le Mirail i la Dra. Elisabet Huntingford, de la Universitat Rovira i Virgili. Els directors de la Tesi són el Dr. Jordi Diloli de la URV i el Dr. Francisco Burillo de la Universidad de Zaragoza.
El dilluns 14 de maig, l'alcalde de Salou, Sr. Pere Granados, conjuntament amb la regidora de Cultura, Sra. María José Rodríguez, van visitar el jaciment ibèric de la Punta de la
Cella, on van poder veure l'avanç de les excavacions arqueològiques que el GRESEPIA hi porta a terme. El coordinador dels treballs, el Dr. Jordi Diloli, conjuntament amb el codirector de les excavacions, R. Ferré, els hi van mostrar les últimes descobertes efectuades.
 |
| Un moment de la visita de l'alcalde de Salou |
 |
| Components del GRESEPIA efectuant anàlisis carpològics al jaciment |
Els arqueòlegs del GRESEPIA que des de mitjans del mes de març treballen al jaciment arqueològic de la Punta de
la Cella de Salou han descobert la muralla que tancava el poblat pels costats nord i oest i una torre que protegia el vèrtex nord-oest de l'assentament. Els treballs han permès localitzar un mur d'entre 0,90 i 1 metre d'ample que limitaria l'
oppidum, que a hores d'ara s'entreveu com un dels més importants del Camp de Tarragona, tant pel seu tamany, com per les estructures localitzades. A l'interior del poblat s'hi han localitzat diverses estances que formarien part d'uns habitatges grans, que podrien superar els 100 metres quadrats. Amb les dades actuals es planteja la possibilitat que l'assentament tingués una única fase d'ocupació que s'iniciaria durant la segona meitat del segle III anE, perdurant fins a ben entrada l'ocupació romana del territori.
L'
oppidum s'abandonaria pacíficament durant el procés de romanització del Camp de Tarragona.
 |
| Vista del mur de tancament del poblat pel costat nord |
 |
| Detall d'una habitació amb una llar central feta d'argila |
El 12 de març, un equip d'arqueòlegs del GRESEPIA va iniciar la tercera campanya arqueològica (2012) a l'assentament ibèric de
la Cella, a Salou (Tarragonès). La durada prevista dels treballs és de tres mesos, i els objectius de la intervenció son l'excavació d'un sector del poblat (zona oest) i la posterior consolidació de les estructures exhumades. La recerca al jaciment s'inclou en un dels projectes d'investigació del GRESEPIA, "Anàlisi dels models
d’ocupació del territori durant
la Protohistòria a la Cossetània Occidental (segles
VIII-I a.n.e.)".
El passat 9 de febrer, es va signar un conveni de col•laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i el Patronat Municipal de la Cova Museu de la Font Major de l’Espluga de Francolí, impulsat pel nostre Grup de Recerca per tal d’iniciar un projecte d’investigació sobre l’ocupació protohistòrica de la Cova de la Font Major.
La signatura del conveni va tenir lloc a l’Ajuntament de l’espluga de Francolí, i en el transcurs de l’acte es van establir els paràmetres de cooperació en recerca, difusió i docència.
El proper divendres dia 25 de novembre a les 13 hores, inaugurem l’exposició fotogràfica Séjour dans l’Algérie, a la terrassa del CRAI al Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili (Av. Catalunya 35).
L’exposició romandrà oberta fins el 21 de desembre de 2011.
Durant la presentació de l’exposició s’oferirà una copa de cava als assistents.
CATÀLEG EXPOSICIÓ Séjour dans l'Algérie
PROJECTES
INTERVENCIÓ AL JACIMENT PROTOHISTÒRIC DE L'ASSUT (TIVENYS, BAIX EBRE)
El jaciment arqueològic de l’Assut es troba ubicat al municipi de Tivenys (Baix Ebre, Tarragona) al marge esquerre del riu Ebre, ocupant un turó que se situa sobre la construcció medieval de mateix nom.
Identificat l’any 1988, els treballs arqueològics al mateix s’iniciaren durant l’estiu de l’any 2000, i s’hi han portat a terme campanyes anuals de forma ininterrompuda fins l’actualitat, delimitant-se l’àrea d’ocupació, definint-se l’urbanisme del poblat, especialment el relacionat amb les estructures defensives i clarificant-se la seqüència habitacional del mateix, que es divideix en:
Assut 0 (mitjans del segle VII anE / inicis- mitjans segle VI anE). Començament de l’ús d’aquest espai com a lloc d’hàbitat estable.
Assut 1 (inicis- mitjans segle VI anE / mitjans segle V anE). Transformació de l’espai i replanteig de l’ocupació en base a un patró urbanístic nou, edificant-se una gran torre circular (T3) al punt més alt del tossal,
Assut 2 (mitjans segle V anE / finals segle III anE). Període de màxim desenvolupament de les formes urbanístiques de l’assentament. El nou plantejament constructiu es basa en l’edificació d’un gran complex defensiu al punt més elevat del tossal, a partir de l’existència de la torre circular erigida durant la fase anterior, incorporant-s’hi tota la nova estructura arquitectònica basada en la superposició de murs concèntrics. A partir d’aquestes construccions s’ordena l’espai habitacional, que ocupa el cim i la vessant sud/sud-est del tossal.
Assut 3 (inicis del segle II anE / inicis del segle I anE). Modificacions arquitectòniques, tant al sistema defensiu com a la zona d’hàbitat. A inicis del II anE, destrucció sobtada i molt violenta de la torre T3. A partir de finals del segle II o molt a principis del segle I anE abandonament pacífic de l’assentament.
El projecte d’intervenció a l’Assut preveu, a part de es intervencions arqueològiques pròpiament dites, la consolidació, restauració i musealització de l’espai arqueològic. En els treballs hi col·laboren la URV, l’Ajuntament de Tivenys i la Generalitat de Catalunya.
INTERVENCIÓ A LA CIUTAT ANTIGA DE TORTOSA
Fruit del conveni de col·laboració signat entre la Universitat Rovira i Virgili i l’Excel·lentíssim Ajuntament de Tortosa l’any 2002, a través del qual es van classificar els fons de l’Antic Museu Municipal, l’any 2004 iniciàvem el projecte d’investigació “Anàlisi històrica i arqueològica de l’evolució urbana de la ciutat de Tortosa des de la seva fundació fins a l’antiguitat tardana”, amb l’objectiu d’estudiar el desenvolupament de la ciutat de Tortosa des de la seva fundació fins la conquesta islàmica. Amb aquest treball es pretenia, a partir de les dades obtingudes, confirmar l’existència d’un important nucli preromà al solar municipal, distingir el moment de la fundació del municipi romà, poder-lo reconstruir física i urbanísticament i entendre l’evolució de Dertosa com a ciutat principal del territori dirigit pel riu Ebre fins la conquesta musulmana.
Fins ara, a través de convenis i contractes específics amb diverses institucions, entre les que cal destacar a l’Ajuntament de Tortosa i a la Generalitat de Catalunya, s’ha possibilitat la intervenció arqueològica regular en diversos sectors de la ciutat, com són l’antic Mercat del Peix (2004), l’antiga església de la Plaça dels Dolors (2005), el vial d’accés al turó de Santa Clara (2006), el solar de l’antic Institut d’Ensenyament Secundari del carrer Montcada (2006), el carrer i l’església de Sant Domènech (2006-2007) i el barri del Castell (2008-2009), treballs que han permès documentar seqüències estratigràfiques i moments d’ocupació de la ciutat des del segle VII anE fins l’actualitat.
PROJECTE A ALGÈRIAEntre l'any any 2007 i 2011, el Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha col·laborat activament amb
l’Institut d'Archéologie de l'Université d’Alger per tal de realitzar la Carta arqueològica de la costa occidental algeriana.
El treball conjunt ha propiciat el desenvolupament del projecte de recerca "
La evolución del poblamiento pre-romano en la costa occidental argelina y sus relaciones con la Península Ibérica durante la antigüedad". Fruit d'aquesta col·laboració ha estat la localització de diversos assentaments amb presència de ceràmiques d'origen fenici (fonamentalment àmfora T-10.1.2.1) procedents del sud de la Península Ibèrica, així és als jaciments de Hadjadj, El Djaaliya, Qiza o Clovis, factor que actualitza les dades existents, que presentaven la costa de Mostaganem despoblada fins ben avançada l'època imperial romana.En el transcurs del projecte s'han efectuat també diverses intervencions puntuals en els jaciments amb més interès per tal de completar els objectius plantejats, així com la revisió de treballs anteriors com poden ser les intervencions dels anys 60 a la costa d'Oran. En aquest sentit, hem de tenir en compte que des d'aproximadament 1965 fins a l'inici de la col·laboració entre la URV i l’Institut d'Archéologie de l'Université d'Alger, la presència feno-púnica en aquesta costa no havia estat tractat amb profunditat. Pensem que des d'una perspectiva actual, la descoberta de nous punts arqueològics o la revisió dels conjunts coneguts poden aportar noves dades certament importants sobre les dinàmiques de relacions entre les poblacions preromanes peninsulars i/o algerianes així com del seu propi desenvolupament socio-polític.
PUBLICACIONS
Llibres i articles publicats pel GRESEPIA
L'any 2003 es publicà, per Arola Editors, el llibre L'Assentament Ibèric de Les Planetes Tortosa, Baix Ebre "Viure vora el riu durant la protohistòria¨.
El treball presentat conclou el procés d'investigació que l'àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili, en col.laboració amb l'empresa Cota 64, va iniciar l'any 1996 al jaciment arqueològic de Les Planetes, un poblat ibèric situat a la pedania de Bítem, al terme municipal de Tortosa, fins l'any 1999.
Participació en actes científics
Participació a la reunió DE LA CUINA A LA TAULA. IV REUNIÓ D’ECONOMIA EN EL PRIMER MIL·LENI AC. CAUDETE DE LAS FUENTES (València) 22 i 23 D'OCTUBRE DE 2009.
Presentant el pòster DEL BOL AL PLAT. CANVIS EN ELS HÀBITS ALIMENTARIS I DIFERÈNCIES EN ELS ESTILS DE CONSUM AL CURS INFERIOR DE L’EBRE (ss. VII-VI anE).
Samuel Sardà; David Bea; Jordi Diloli; Ramon Ferré; Elisa Guirao; Jordi Vilà (GRESEPIA).
Els conjunts ceràmics del curs inferior de l’Ebre, evidencien al llarg de la Primera Edat del Ferro una clara ampliació i diversificació dels serveis de vaixella. Entre aquestes modificacions s’inclou la presència habitual dels plats carenats de vora exvasada, un tipus que es recolza habitualment a sobre d’un peu alt; un tret que li confereix un aspecte molt característic entre el conjunt d’elements destinats al consum dels sòlids.
L’aparició d’aquest tipus de plats pensem que s’ha de posar en relació tant amb la pràctica de nous hàbits alimentaris com amb les estratègies destinades a remarcar les primeres diferències en els estils de consum, quelcom que ens obliga a valorar no només la seva utilització en els àpats domèstics, sinó també el seu ús eventual en certes celebracions de caràcter excepcional.
Participació al VIIeme CONGRES DES ETUDES PHENICIENNES ET PUNIQUES, Hammamet (Tunísia), 10-14 de novembre 2009.
« La présence phénicienne sur la cote occidentale algérienne: un approche de la question ».
B. Boussadia (Laboratoire d’Archéologie de l’Université d’Alger) ; J. Diloli, D. Bea, S. Sardà (GRESEPIA).
Dès le 2007, le Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de l’Université Rovira i Virgili de Tarragone, collabore activement avec l'Institut d'Archéologie de L'Université d'Alger dans le projet de prospection de la zone côtière du wilaya de Mostaganem, avec l'objectif de localiser les sites archéologiques existants dans cette région. Dans ce cadre, on essaie de distinguer spécialement les installations préromaines, avec l'intention de ressortir la présence phénicienne et son influence sur les communautés autochtones, ainsi que les relations entre la côte occidentale algérienne et la Péninsule Ibérique durant la Protohistoire. Un fruit de cette collaboration a été la localisation de céramiques d'origine phénicienne (amphore T-10.1.2.1) originaires de la Péninsule Ibérique, dans les sites de Hadjadj, Le Djaaliya, Qiza ou Clovis, facteur qui modifie les données existantes actuellement, que présentait la côte de Mostaganem dépeuplée jusqu'à bien avancée l'époque impériale romaine.
« Arquitectura, banquete y expresión de poder : el caso del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona) ».
D. Bea, J. Diloli, S. Sardà (GRESEPIA).
Situado en el nordeste de la Península Ibérica, el recinto de Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Tarragona, Cataluña) (580-550 anE) es uno de los yacimientos que ofrece mejores posibilidades de trabajo a la hora de evaluar el peso de las influencias orientalitzantes en los procesos sociales que conducirán a la emergencia de las primeras élites. El yacimiento está integrado por un único edificio, aislado y arquitectónicamente ostentoso, que concentra una significativa presencia de elementos de marcado carácter litúrgico (kernoi, altares móviles, vajilla inspirada en modelos fenicios, ánforas vinarias), indicando muy probablemente la existencia de un centro diferencial con unas funciones especializadas, que parecen estar claramente vinculadas al control de los ciclos cerimoniales y a las estrategias de promoción social que ofrece la gestión de los rituales de comensalidad.
Activitats de difusió
L’origen d’aquestes actuacions sorgeix de la realització d’activitats integradores en l’àrea d’acció, a un púbic general, no especialitzat, per tal de proporcionar una visió general de la vida i les costums durant la Protohistòria, i més concretament, com seria la vida quotidiana en el poblat ibèric de l’Assut.
Aquestes han estat destinades sempre als habitants de Tivenys, ja que sempre em tingut el criteri de fer entenedores les dades que els arqueòlegs extreuen de les seves investigacions.
Algunes d’aquestes activitats que es poden destacar són:
* Xerrades, on s’ha anat fent públic els resultats obtinguts al jaciment, aquesta activitat s’ha portat a terme els any 2001, 2003 i 2004.
* Recreacions històriques, on l’equip ha representat diferents aspectes de la vida del poblat. En concret l’any 2004 es va representar un intercanvi comercial, per subratllar la importància del riu com a via de comunicació; l’any 2005 es va representar un ritual funerari.
* L'any 2005, també es va realitzar un petit tast de gastronomia ibèrica.
* L’any 2006 es va realitzar L’exposició: El poblat ibèric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre). On es plasmaven les últimes troballes i una explicació de caire genèrica sobre la vida dels ibers.
* S’han portat a terme diverses jornades de portes obertes, concretament als anys 2002, 2003, 2004, 2007 i 2008. En totes aquestes jornades sempre s’ha realitzat una visita guiada pel jaciment de la mà dels nostres arqueòlegs de l’equip.
* L’any 2003 es va realitzar una exposició del jaciment de Les Planetes prèviament excavat per l’equip, amb la mateixa finalitat que hem comentat abans, donar a conèixer els descobriments arqueològics i difondre coneixements generals sobre els ibers d’aquest territori.
* També s’han realitzat diverses visites pel riu per als estudiants que col·laboren a les excavacions programades, per que comprenguin la seva importància en la connexió dels jaciments que s’ubiquen a la vora del riu.
Totes aquestes actuacions serveixen com a punt de partida del nostre projecte. La bona acollida i la participació per part dels habitants de Tivenys ens ha animat a continuar endavant. Creiem que pot ser beneficiós per la localitat comptar amb un equipament didàctic d’aquestes característiques.
En el context de les excavacions portades a terme a la localitat de Vilalba dels Arcs al jaciment del Turó del Calvari, es va portar a terme una vegada acabats els treballs arqueològics, l’adequació i musealització de les restes per tal de ser visitades, que incloïen tant la consolidació com la senyalització del jaciment.
Dins d’aquest marc, es va realitzar una exposició temporal exposant els treballs i els resultats arqueològics i les principals troballes (Turó del Calvari. Deus i Pagesos, Agost de 2006), també dirigit als habitants de la localitat.
Tanmateix, seguint la mateixa línia i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa i lligat a la celebració de les Jornades de la Cultura Jueva, l’equip ha realitzat visites al call jueu de la ciutat i ha realitzat diverses activitats, com recreacions i ambientacions històriques (setembre de 2005 i 2006).
