dimarts, 1 de desembre de 2009

Seminari de Protohistòria i Arqueologia URV


El grup d'investigació GRESEPIA forma part del Departament d'Història i Història de l'Art de la Universitat Rovira i Virgili.
Si bé de formació recent, la trajectòria en recerca dels seus components es va iniciar l'any 1996, amb la intervenció arqueològica a l'assentament ibèric de Les Planetes (Tortosa, Baix Ebre), en el marc d'un projecte que amb algunes variacions s'ha centrat en l'estudi de l'evolució socio-política de les comunitats assentades al sud de Catalunya durant la Protohistòria.
Dins d'aquest marc, l'any 2006 es van establir les línies d'investigació que culminarien en la creació del Grup de Recerca, plantejant-se uns objectius generals destinats a analitzar les transformacions sofertes per les comunitats protohistòriques del sud de Catalunya entre el Bronze Final i la plena implantació romana al territori, des de la seva pròpia transformació interna però fent especial incidència en la importància que significaran en aquests canvis les relacions que s’establiran entre les comunitats autòctones i els pobles europeus i/o mediterranis que hi incidiran, estudiant el procés de romanització i el desenvolupament del sistema econòmic, social i polític hispano-romà, fins la seva desparició a causa dela conquesta islàmica. En aquest sentit, adquireix una gran importància la recerca a la ciutat de Tortosa, fet que s'ha vist projectat mitjançant una nova línia d'investigació amb el títol “Anàlisi històrica i arqueològica de l’evolució urbana de la ciutat de Tortosa des de la seva fundació fins a l’antiguitat tardana”, que s'està portant a terme gràcies a un conveni de col·laboració entre la Universitat Rovira i Virgili i l'Excel·lentíssim Ajuntament de Tortosa.
El Seminari incideix així en dos aspectes o línies de recerca paral•leles, però que s'han d'entrecreuar: l'estudi de la ciutat i l'estudi del medi en el que aquesta s'inscriu. Fruit d'aquest treball han estat les intervencions arqueològiques programades efectuades als jaciments de Les Planetes (Tortosa, Baix Ebre) entre 1996 i 1999, al Turó del Calvari de Vilalba dels Arcs (Terra Alta), anys 1999-2004, intervenció que va finalitzar amb la museïtzació de l'espai arqueològic l'any 2005, l'Assut (Tivenys, Baix Ebre), assentament ibèric en el que es treballa anualment des de l'any 2000 o les prospeccions efectuades al Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d'Ebre.
Tota aquesta activitat s'ha vist reflexada a nivell científic en la publicació de diversos articles, llibres o la participació en congressos i reunions nacionals, estatals i internacionals.
S'ha procurat també socialitzar la tasca divulgant el treball efectuat mitjançant conferències i exposicions, de les quals cal destacar la de Les Planetes, realitzada al Museu de l'Ebre (Tortosa), l'any 2002; la del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs), l'any 2006 i la de L'Assut (Tivenys) l'any 2006.

Els membres de l'equip:

Dr. Jordi Diloli Fons, Profesor de l'àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili. Investigador Principal del Grup de Recerca.

Dra. Elisabet Huntingford Antigas, Profesora de l'àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili.

Dra. Helena Kirchner, Profesora del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, Universitat Autònoma de Barcelona.

David Bea Castaño, Profesor de la Universitat Rovira i Virgili.

Samuel Sardà Seuma, Becari Predoctoral - BRDI. Universitat Rovira i Virgili.

Ramón Ferré Anguix, Investigador del GRESEPIA, Universitat Rovira i Virgili.

Jordi Vilà Llorach, Investigador del GRESEPIA, Universitat Rovira i Virgili.

Roc Arola Arnal, Investigador del GRESEPIA, Universitat Rovira i Virgili.

Enric Vilalta Ribé, Investigador del GRESEPIA, Universitat Rovira i Virgili.

Elisa Guirao Carrillo, Becària de projecte del GRESEPIA, Universitat Rovira i Virgili.

Cristina Mayor Gavarró, Becària de projecte del GRESEPIA, Universitat Rovira i Virgili.


PUBLICACIONS

Llibres i articles publicats pel GRESEPIA

Llibres

Llibres
L'any 2003 es publicà, per Arola Editors, el llibre L'Assentament Ibèric de Les Planetes Tortosa, Baix Ebre "Viure vora el riu durant la protohistòria¨.
El treball presentat conclou el procés d'investigació que l'àrea d'Història Antiga de la Universitat Rovira i Virgili, en col.laboració amb l'empresa Cota 64, va iniciar l'any 1996 al jaciment arqueològic de Les Planetes, un poblat ibèric situat a la pedania de Bítem, al terme municipal de Tortosa, fins l'any 1999.

CITERIOR (I, II, III, IV, V)

Participació en actes científics

Participació a la reunió DE LA CUINA A LA TAULA. IV REUNIÓ D’ECONOMIA EN EL PRIMER MIL·LENI AC. CAUDETE DE LAS FUENTES (València) 22 i 23 D'OCTUBRE DE 2009.
Presentant el pòster DEL BOL AL PLAT. CANVIS EN ELS HÀBITS ALIMENTARIS I DIFERÈNCIES EN ELS ESTILS DE CONSUM AL CURS INFERIOR DE L’EBRE (ss. VII-VI anE).
Samuel Sardà; David Bea; Jordi Diloli; Ramon Ferré; Elisa Guirao; Jordi Vilà (GRESEPIA).

Els conjunts ceràmics del curs inferior de l’Ebre, evidencien al llarg de la Primera Edat del Ferro una clara ampliació i diversificació dels serveis de vaixella. Entre aquestes modificacions s’inclou la presència habitual dels plats carenats de vora exvasada, un tipus que es recolza habitualment a sobre d’un peu alt; un tret que li confereix un aspecte molt característic entre el conjunt d’elements destinats al consum dels sòlids.
L’aparició d’aquest tipus de plats pensem que s’ha de posar en relació tant amb la pràctica de nous hàbits alimentaris com amb les estratègies destinades a remarcar les primeres diferències en els estils de consum, quelcom que ens obliga a valorar no només la seva utilització en els àpats domèstics, sinó també el seu ús eventual en certes celebracions de caràcter excepcional.


Participació al VIIeme CONGRES DES ETUDES PHENICIENNES ET PUNIQUES, Hammamet (Tunísia), 10-14 de novembre 2009.
« La présence phénicienne sur la cote occidentale algérienne: un approche de la question ».
B. Boussadia (Laboratoire d’Archéologie de l’Université d’Alger) ; J. Diloli, D. Bea, S. Sardà (GRESEPIA).

Dès le 2007, le Grup de Recerca Seminari de Protohistòria i Arqueologia (GRESEPIA) de l’Université Rovira i Virgili de Tarragone, collabore activement avec l'Institut d'Archéologie de L'Université d'Alger dans le projet de prospection de la zone côtière du wilaya de Mostaganem, avec l'objectif de localiser les sites archéologiques existants dans cette région. Dans ce cadre, on essaie de distinguer spécialement les installations préromaines, avec l'intention de ressortir la présence phénicienne et son influence sur les communautés autochtones, ainsi que les relations entre la côte occidentale algérienne et la Péninsule Ibérique durant la Protohistoire. Un fruit de cette collaboration a été la localisation de céramiques d'origine phénicienne (amphore T-10.1.2.1) originaires de la Péninsule Ibérique, dans les sites de Hadjadj, Le Djaaliya, Qiza ou Clovis, facteur qui modifie les données existantes actuellement, que présentait la côte de Mostaganem dépeuplée jusqu'à bien avancée l'époque impériale romaine.

« Arquitectura, banquete y expresión de poder : el caso del Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Terra Alta, Tarragona) ».
D. Bea, J. Diloli, S. Sardà (GRESEPIA).

Situado en el nordeste de la Península Ibérica, el recinto de Turó del Calvari (Vilalba dels Arcs, Tarragona, Cataluña) (580-550 anE) es uno de los yacimientos que ofrece mejores posibilidades de trabajo a la hora de evaluar el peso de las influencias orientalitzantes en los procesos sociales que conducirán a la emergencia de las primeras élites. El yacimiento está integrado por un único edificio, aislado y arquitectónicamente ostentoso, que concentra una significativa presencia de elementos de marcado carácter litúrgico (kernoi, altares móviles, vajilla inspirada en modelos fenicios, ánforas vinarias), indicando muy probablemente la existencia de un centro diferencial con unas funciones especializadas, que parecen estar claramente vinculadas al control de los ciclos cerimoniales y a las estrategias de promoción social que ofrece la gestión de los rituales de comensalidad.

Activitats de difusió

L’origen d’aquestes actuacions sorgeix de la realització d’activitats integradores en l’àrea d’acció, a un púbic general, no especialitzat, per tal de proporcionar una visió general de la vida i les costums durant la Protohistòria, i més concretament, com seria la vida quotidiana en el poblat ibèric de l’Assut.

Aquestes han estat destinades sempre als habitants de Tivenys, ja que sempre em tingut el criteri de fer entenedores les dades que els arqueòlegs extreuen de les seves investigacions.

Algunes d’aquestes activitats que es poden destacar són:

* Xerrades, on s’ha anat fent públic els resultats obtinguts al jaciment, aquesta activitat s’ha portat a terme els any 2001, 2003 i 2004.

* Recreacions històriques, on l’equip ha representat diferents aspectes de la vida del poblat. En concret l’any 2004 es va representar un intercanvi comercial, per subratllar la importància del riu com a via de comunicació; l’any 2005 es va representar un ritual funerari.

* L'any 2005, també es va realitzar un petit tast de gastronomia ibèrica.

* L’any 2006 es va realitzar L’exposició: El poblat ibèric de l’Assut (Tivenys, Baix Ebre). On es plasmaven les últimes troballes i una explicació de caire genèrica sobre la vida dels ibers.

* L’any 2010 vam mostrar els resultats dels treballs efectuats a L'Assut des de l'inici de la nostra activitat al jaciment amb l'exposició: 10 anys de L’Assut. Hi presentàvem la feina feta de forma didàctica.

* S’han portat a terme diverses jornades de portes obertes, concretament als anys 2002, 2003, 2004, 2007, 2008, 2009 i 2010. En totes aquestes jornades sempre s’ha realitzat una visita guiada pel jaciment de la mà dels nostres arqueòlegs de l’equip.

* L’any 2003 es va realitzar una exposició del jaciment de Les Planetes prèviament excavat per l’equip, amb la mateixa finalitat que hem comentat abans, donar a conèixer els descobriments arqueològics i difondre coneixements generals sobre els ibers d’aquest territori.

* També s’han realitzat diverses visites pel riu per als estudiants que col·laboren a les excavacions programades, per que comprenguin la seva importància en la connexió dels jaciments que s’ubiquen a la vora del riu.

Totes aquestes actuacions serveixen com a punt de partida del nostre projecte. La bona acollida i la participació per part dels habitants de Tivenys ens ha animat a continuar endavant. Creiem que pot ser beneficiós per la localitat comptar amb un equipament didàctic d'aquestes característiques.

En el context de les excavacions portades a terme a la localitat de Vilalba dels Arcs al jaciment del Turó del Calvari, es va portar a terme una vegada acabats els treballs arqueològics, l’adequació i musealització de les restes per tal de ser visitades, que incloïen tant la consolidació com la senyalització del jaciment.

Dins d’aquest marc, es va realitzar una exposició temporal exposant els treballs i els resultats arqueològics i les principals troballes (Turó del Calvari. Deus i Pagesos, Agost de 2006), també dirigit als habitants de la localitat.

Tanmateix, seguint la mateixa línia i en col·laboració amb l’Ajuntament de Tortosa i lligat a la celebració de les Jornades de la Cultura Jueva, l’equip ha realitzat visites al call jueu de la ciutat i ha realitzat diverses activitats, com recreacions i ambientacions històriques (setembre de 2005 i 2006).

Fotografies de les Exposicions i les Activitats Culturals

Fotografies de les Exposicions i les Activitats Culturals
Exposició de l’Assentament Ibèric de “Les Planetes” (Tortosa, Baix Ebre), setembre, 2003

Consolidació i musealització del Turó del Calvari de Vilalva dels Arcs, 2004-05

Tast de gastronomia ibèrica, Tivenys, agost 2005

Recreació històrica d’un intercanvi comercial a Tivenys, setembre 2004

Recreació teatral del viatge d'Ibrahim Ibn Yaqub, jueu tortosí, setembre 2005

Recreació d'un Ritual Funerari a Tivenys, 2005

Exposició "Turó del Calvari", Vilalba dels Arcs, agost 2006

Exposició del "Poblat ibèric de l’Assut", Tivenys, setembre - octubre de 2006

Extracció columna Assut

Audiovisuals